Calendari gregorian
Ël Calendari gregorian a l'é ël sistema ëd calendari solar dovrà an manera ufissial an vàire pais dël mond, comprèis ël Piemont e l'Italia. A l'é stàit introdovù dël 1582 dal Papa Gregòri XIII con la bola papal Inter gravissimas për corege j'eror ëd càlcol dël calendari giulian, ch'a l'avìa acumulà në scart ëd 10 di rispet a l'ann solar.
Stòria e riforma
[modìfica | modifiché la sorgiss]Ël calendari giulian, creà da Giulio César dël 46 a.C., a calcolava l'ann solar an 365,25 di, con n'ann bisest minca 4 agn. Tutun, l'ann solar ver a l'é pì curt (anviron 365,2425 di), portand a n'eor ëd 1 di minca 128 agn. Dël sécol XVI, l'equinòssi 'd la prima a l'era spostasse andré ëd 10 di, creand problema për la determinassion ëd la Pasca cristian-a.
La riforma gregorian-a a l'ha:
Eliminà 10 di: Dòp ël 4 d'Otóber 1582, as passa diretament al 15 d'Otóber.
Modificà la régola dj'agn bisest: J'agn a son bisest s'a son divisìbij për 4, ma nen për 100, gavà s'a son divisìbij për 400 (esempi: 1600 e 2000 a son bisest, 1700 e 1900 nò).
Strutura dël calendari
[modìfica | modifiché la sorgiss]Ël calendari gregorian a l'ha 12 mèis, con na durà fissa o variàbil:
Gené (31 di)
Fërvé (28 di, 29 ant j'agn bisest)
Mars (31 di)
Avril (30 di)
Magg (31 di)
Giugn (30 di)
Luj (31 di)
Ost (31 di)
Stèmber (30 di)
Otóber (31 di)
Novèmber (30 di)
Dzèmber (31 di)
La sman-a a l'é organisà an 7 di, con la dumìnica come di ëd ripos an vàire pais.
Adossion ant ël mond
[modìfica | modifiché la sorgiss]Ij prim pais a adoté ël calendari gregorian a son ëstàit ij teritòri catòlich coma l'Italia, la Spagna, e la Polònia dël 1582. Jë stat protestant e ortodòss a l'han resistù për sécoj: la Gran Brëtagna e soe colònie a l'han adotà ël sistema dël 1752, la Russia dël 1918, e la Grecia dël 1923. Ancheuj, ël calendari gregorian a l'é lë standard anternassional për jë scambi comersiaj e polìtich.
Usagi ant ël Piemont
[modìfica | modifiché la sorgiss]An Piemont, ël calendari gregorian a l'é stàit adotà dal Ducà ëd Savòja (che a comprendìa ël teritòri) già dël 1582. Le festività locaj a son organisà conforma a cost sistema, combinà con tradission antiche:
Carlevé ëd Ivrea: Selebrà prima dël Merco scuròt, conforma al calendari litùrgich.
Fèra ëd San Giòrs: Festa popolar an Val d'Osta e Piemont, ël 23 d'Avril.
Confront con àutri calendari
[modìfica | modifiché la sorgiss]Giulian: A resta dovrà da chèiche Gesie ortodosse për le feste religiose.
Islàmich: Basà sla lun-a, as spòsta ëd 11 di minca ann rispet al gregorian.
Ebràich: Lunisolar, con agn ch'a peulo avèj da 353 a 385 di.
Critiche e resistense
[modìfica | modifiché la sorgiss]La riforma a l'ha provocà proteste an chèich pais, con ël pòpol ch'a ciamava «rend-ne ij nòstri 10 di!». Dle vire, jë stòrich a dovro ël sistema «dë stij» (vej e neuv) për marché le date prima e dòp la transission.
Ël calendari gregorian a l'é n'esempi ëd colaborassion antra siensa, religion e polìtica, e a resta fondamental për l'organisassion dla società global.