Medicament

Un medicament es una substància aguent de proprietats curativas, preventivas o permetent d'establir un diagnostic. Es generalament utilizat per mantenença o la restauracion de la santat umana o animala.

Definicions e nocions connèxas

Definicions oficialas

La màger part dei país an una definicion juridica de la nocion de medicament. En Occitània, la pus utilizada es aquela de l'article L5111-1 dau Còdi de la santat publica francés. Dispausa d'un medicament es una substància ò una composicion presentada coma aguent de proprietats curativas ò preventivas a regard dei malautiás umanas ò destinada a una presa en vista d'establir un diagnostic ò en vista de corregir ò modificar de foncions fisiologicas en exercissent una accion farmacologica, immunitària ò metabolica.

Nocions connèxas

Divèrsei nocions an un liame estrech amb lei medicaments e lor utilizacion :

• la posologia designa la dòsi usualament utilizada. Despend de la malautiá, dau temps dau pacient, de son pes e de diferents factors pròpris coma la foncion renala ò la foncion epatica. Es normalament definida per un mètge e, pus rarament, per un farmacian.
• la farmacocinetica es l'estudi de l'accion de l'organisme sus lo medicament, es a dire la velocitat d'absorpcion, de distribucion, de metabolizacion e d'eliminacion de la substància activa dins l'organisme. Condiciona lo metòde de presa e la posologia.
• la farmacodinamica es l'estudi de l'accion dau medicament sus l'organisme. S'interèssa mai que mai au mòde d'accion de la substància activa qu'entraïna leis efiechs terapeutics.
• l'indicacion es la malautiá ò la situacion per la quala un medicament pòu èsser utilizat.
• una còntra-indicacion es una situacion dins la quala la presa dau medicament pòu èsser perilhosa. Dos cas son destriats. Lei còntra-indicacions relativas designan de situacions onte la presa dau medicament demòra possibla se lo rapòrt benefici-risc es positiu. Lei còntra-indicacions absoludas designa de situacions onte la presa dau medicament es estrictament desconselhada, que que siegue lei beneficis esperats.
• una associacion desconselhada designa un element d'evitar durant la presa dau medicament. Pasmens, l'associacion demòra possibla après avís medicau. Necessita generalament una susvelhança atentiva.
• lei precaucions d'usança designa lei cas d'associacions que necessitan de respectar de recomandacions particularas. Pòdon èsser fòrça nombrosas.
• lei De prendre en còmpte depintan lei riscs de presa dau medicament. Permèton a un mètge d'avalorar l'interès e l'oportunitat de la presa d'un medicament ò de son associacion amb un autre element terapeutic.
• una sinergia correspònd a l'interaccion entre dos medicaments presentant una activitat farmaceutica identica. Descriu un efiech distint deis efiechs esperats se lei dos medicaments avián operat d'un biais independent.
• una potencializacion correspònd ai situacions ont un produch aumenta lo caractèr actiu, eficaç ò toxic d'un autre produch.

Istòria

Article detalhat: Istòria de la farmacia.

La paleontologia mòstra l'utilizacion medicala de substàncias vegetalas durant la Preïstòria. Pasmens, lei practicas d'aquela epòca son mau conegudas en causa de la dificultat de trobar d'elements permetent de lei descriure. Lei tèxtes pus ancians coneguts a l'ora d'ara datan de l'Antiquitat Auta. Per exemple, lo papirús ginecologic de Kahun sembla de datar de 1825 avC. Documenta l'usatge de divèrsei composicions medicamentosas primitivas coma de petas de crocodils. De tauletas redigidas en cuneïfòrme permèton d'atestar l'existéncia de practicas similaras en Mesopotamia vèrs lo meteis periòde e dins d'autrei regions dau monde durant lei sègles seguents.

Aquò mòstra l'importància dei crèires religiós ò magics dins la medecina anciana. Lei cambiaments e evolucions foguèron lents, mai leis observacions empiricas menèron a la descubèrta progressiva de substàncias eficaças còntra certanei patologias. Lei tractats medicaus de la fin de l'Antiquitat e de l'Edat Mejana contènon ansin una part pus importanta de tractaments eficaç. Pasmens, fòrça substàncias toxicas i son sovent presentadas coma de remèdis. Per exemple, èra lo cas de divèrsei compausats metallics toxics a basa de mercuri. L'aparicion e lo desvolopament dau metòde scientific permetèron de renforçar aquela evolucion, mai au sègle XIX, la màger part dei medicaments èran encara pauc eficaç.

Lei medicaments modèrnes apareguèron a partir dau començament dau sègle XX gràcias ai progrès comuns de la medecina e de la quimia. D'efiech, d'un caire, aquò permetèt de comprendre mielhs lo foncionament dei malautiás e dau sistèma immunitari e, d'autre caire, permetèt d'isolar lei substàncias activas naturalas utilas e de trobar de mejans per lei sintetizar. Nasquèt ansin l'industria farmaceutica e l'usatge adaptat dei medicaments venguèt un aspècte centrau de la medecina. Lèu, lo nombre de medicaments disponibles aumentèt considerablament e lei compausats sintetics ò artificiaus venguèron preponderants. Aquela situacion perdura encara a l'ora d'ara.

Categorias terapeuticas e accions

Lei diferents tipes d'accions

Lei medicaments pòdon aver d'efiechs diferents sus l'organisme. Plusors tipes d'accions son donc identificats :

• una accion substitutiva consistís a portar a l'organisme un element nutritiu ò fisiologic deficient (vitamina C, metadona, etc.).
• una accion per reproduccion dirècta ò indirècta deis efiechs d'una substància naturala. Dins aqueu cas, lo medicament reprodutz ò estimula una foncion cellulara, una foncion organica ò transmission d'un inflús nerviós.
• una accion per antagonisme dirècte ò indirècte deis efiechs d'una substància naturala. Dins aqueu cas, lo medicament bloca parcialament ò totalament una foncion cellulara ò organica.
• una accion mecanica. Per exemple, es lo cas de l'òli de parafina utilizada per favorizar lo transit digestiu.
• una accion sus de procès metabolics (modificacion de la permeabilitat cellulara, modificacion de la reactivitat d'una populacion de cellulas, etc.).

Substàncias activas e excipients

Articles detalhats: Substància activa (medicament) e Excipient.

Un medicament es compausat de dos tipes principis de substàncias. Lo premier son lei substàncias activas que son tanben dichas principis actius. Dins lo lengatge corrent, aquelei compausats son egalament sovent dichas medicaments. Lo segond tipe de substàncias son leis excipients.

Lei substàncias activas son constituïdas d'unz quantitat de produch actiu, la dòsi, aguent un efiech farmacologic demostrat e un interès terapeutic egalament demostrat clinicament. Leis excipients son de substàncias auxiliaras farmacologicament inèrtas que sèrvon a la formulacion de la forma galenica ò que son destinats a permetre una absorpcion per l'organisme. L'objectiu de la formulacion es de presentar lei substàncias activas sota una forma determinada, generalament la pus adaptada a la presa dau medicament. Per exemple, s'utiliza l'amidon per liberar una substància solida eissucha dins l'estomac. Dins aquò, en foncion deis individús, leis excipients pòdon aver d'efiechs farmacologics ò d'efiechs segondaris. Aquò es fòrça important quand un pacient deu cambiar de medicaments, per exemple durant un passatge dau medicament princeps au medicament generic, car leis excipients pòdon cambiar.

Principi de bioequivaléncia

Article detalhat: Bioequivaléncia.

Dos principis actius son dichs bioequivalents quand, pres a la meteissa concentracion, engendran normalament lei meteisseis efiechs.

Desvolopament e susvelhança

Assais clinics

Article detalhat: Assais clinics.

Economia

Article detalhat: Industria farmaceutica.

Annèxas

Liames intèrnes

• Assais clinics.
• Bioequivaléncia.
• Excipient.
• Farmacologia.
• Galenica.
• Industria farmaceutica.
• Malautiá.
• Medecina.
• Substància activa (medicament).
• Vaccin.

Bibliografia

• (fr) Jean-Marc Aiache, Jean-Michel Cardot, Yahia Cherrah, Pascal Coudert e Alain Dufour, UE 6 - Initiation à la connaissance du médicament - Manuel, Elsevier Health Sciences France, 2012.