Vesser uman
![]() |
Quest articol chì l'è scrivud in lombard, con la Noeuva Ortografia Lombarda |

I vesser uman o homen[1] (Homo sapiens ind el lenguasg zientifegh) inn una spezzie de primates de la fameja dei Hominidae.[2] A stà ai classifegazzion moderne, i inn l’unega spezzie viventa del sgender Homo. Se spartissen fœura dei olter hominid per la scarsa presenza de pilum in sul corp, per el vesser biped e per la sò granda intellisgenza.
Quò a la sò orisgen, a gh’è tante teorie, ma quella che l’ha tegnud pussee bota ind el temp – l’inzì-ciamada Out of Africa (OOA) – la porta ch’inn vegnud su in Afrega un quaj 200'000 agn indree.[3] Al dì de incœu, però, a l’è un’ipotes contestada de tancc e veduda coma soprada, de solet cont el sostegnì inscambi un’orisgen multiregionala e independenta de la spezzie umana – La multiregional hypothesis (MRE).[4] I uman gh’hann una zinivella ben desvilupada, bona de resonà in termen astracc, de havégh conzienza e dei emozzion complesse. Quella capazzitaa mental chì, missa insema a la sò posizzion ereta che ghe slibera i brazz e i man, la ghe conferiss una grossa abilitaa de manipolà i oget in de di manere quajsevœul.
Compagn de la pupart di primates, i uman inn sozziai per natura, ancaben ch’i saghen puranca bon de dovrà di sistema de comunegazzion elaborad fiss per riessì a esprimer i sò ideje e organizàss sgiò a nivell sozzial. I fann su di strucciure assossenn complesse per viver insema – compagne di fameje, di tribù e di nazzion – e posseden un bell numer de tradizzion, rituai, etega, valor, norme e lesg che ghe stann adree al fonzionament de la sozzietaa umana. Gh’hann pœu anca una predisposizzion per l’estetega e la bellezza, che l’ha menad a di fenomen compagn de la cultura, art, literadura e musega.
I uman se destachen dei oltre bestie per el sò desideri de comprender el mond che gh’hann intoren. I prœuven a capì e controllà i fenomen naturai intravers zienza, filosofia, mitologia e religion. Quella curiositaa chì j’ha menad a desvilupà dei usadei per mejorà i sò condizzion de vida e, ind una manera pussee slargada, al nassiment de la tecnologia. I uman inn l’unega spezzie bona de impizzà di fœugh, cusinà del majà e fà su di vestiment, e passà sgiò ai nœuve sgenerazzion i sò abilitaa e cognossenze intravers l’educazzion.
Despess, la parolla “hom” la ven dovrada per referìss a tucc i vesser uman, de de là che saghen mas’c o fomne, ancaben che ind un sens pussee strecc la gh’havariss de insegnà nomà i mas’c de questa spezzie. Per parlà di vesser uman de sess femenin ghe se dœuvra la parolla “fomna” o “dona”.
Refarenze
[Modifega | modifica 'l sorgent]- ↑ Francesco Cherubini, Vocabolario milanese-italiano, 1841, Vol. 3 pag. 204
- ↑ Morris, C. (1992). Academic Press Dictionary of Science and Technology (in en). Academic Press. ISBN 9780122004001.
- ↑ (2016) Els primers Homo sapiens de Catalunya, caçadors i recol·lectors del Paleolític superior antic (in ca). Catalan Historical Review, 117-127. DOI:10.2436/20.1000.01.124.
- ↑ Marwick, Ben (1 June 2009). "Biogeography of Middle Pleistocene hominins in mainland Southeast Asia: A review of current evidence". Quaternary International 202 (1–2): 51–58. DOI:10.1016/j.quaint.2008.01.012.
Ligam de denter
[Modifega | modifica 'l sorgent]Ligam de fœura
[Modifega | modifica 'l sorgent]Wikiquote el gh'ha dent citazzion de o su vesser uman
Wikimedia Commons el gh'ha dent imagin o alter archivi su vesser uman
Wikispecies el gh'ha dent informazzion su vesser uman