Vés al contingut

Operació Lava Jato

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula esdevenimentOperació Lava Jato
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Tipusinvestigació
escàndol polític
escàndol de corrupció
operació policial Modifica el valor a Wikidata
Data17 març 2014 Modifica el valor a Wikidata
EstatBrasil Modifica el valor a Wikidata

Lloc weblavajato.mpf.mp.br Modifica el valor a Wikidata

L'Operació Lava Jato és una xarxa de corrupció que es va desfermar al Brasil el març del 2014, amb investigacions en 40 països més.[1]

Entre 2001 i 2016, Odebrecht i empreses relacionades van pagar més de 1.000 milions de dòlars en suborns amb relació a 100 projectes desenvolupats a 12 països: Angola, Argentina, Brasil, Colòmbia, República Dominicana, Equador, Guatemala, Mèxic, Moçambic i Panamà.[1]

Segons els investigadors, els càrrecs polítics de les empreses estatals extorsionaven sistemàticament suborns als proveïdors del sector privat. Part d'aquests suborns es van canalitzar a partits polítics (en particular, Partido do Movimento Democrático Brasileiro, Partit dels Treballadors, Partit Socialdemocràta i Progressistes), amb la finalitat de finançar il·legalment campanyes polítiques i beneficis personals. Les majors quantitats de suborns es van detectar al gegant petrolier Petrobras; Els directors de les empreses van negociar amb els contractistes per rebre soborns il·legals que van des de l'1% al 5% dels desemborsaments.[2] Els investigadors també han afirmat que els contractistes van formar un càrtel, en el qual participaven els conglomerats d'enginyeria més grans del país com Odebrecht, Grupo OAS, Andrade Gutiérrez i Carioca Engenharia, per compartir contractes governamentals entre ells i col·ludir amb polítics corruptes. Suposadament, el càrtel també va operar en contractes signats directament amb agències governamentals, en projectes com la construcció d'estadis de futbol per a la Copa del Món de Futbol de 2014, el tercer reactor de la Central Nuclear Almirante Álvaro Alberto, la presa de Belo Monte i els ferrocarrils Nord-Sud i Fiol. Els fiscals també van fer un seguiment de les operacions a l'estranger i van cooperar amb autoritats de 61 països, entre els quals Suïssa, els Estats Units i el Perú van ser les parts col·laboradores més freqüents.[2]

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 Delgado, Malu. «Ramificación internacional del caso“Lava Jato”» (en castellà). DW, 06-02-2017. [Consulta: 12 març 2025].
  2. 2,0 2,1 «Entenda o caso» (en portuguès). MPF, 22-09-2019. [Consulta: 10 abril 2025].