Margarida de Baviera-Straubing
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 1363 (Gregorià)  la Haia | ||
| Mort | 23 gener 1423 (Gregorià) (59/60 anys) Dijon | ||
| Sepultura | Cartoixa de Champmol | ||
| Regent | |||
| | |||
| Activitat | |||
| Ocupació | política | ||
| Altres | |||
| Títol | Duc de Borgonya | ||
| Família | Dinastia Wittelsbach | ||
| Cònjuge | Joan I de Borgonya (1385 (Gregorià)–) | ||
| Fills | Catherine of Burgundy, Isabela de Borgonya, Maria de Borgonya, Margarida de Borgonya, Felip III de Borgonya, Anna de Borgonya, Agnès de Borgonya | ||
| Pares | Albert I de Wittelsbach i Margarida de Brieg | ||
| Germans | Joana Sofia de Baviera Joana de Baviera Caterina de Baviera Albert II de Wittelsbach Guillem II de Wittelsbach Joan III de Baviera Guillem de Baviera-Schagen | ||
Margarida de Baviera-Straubing (alemany: Margarete von Bayern) (la Haia, 1363 (Gregorià) - Dijon, 23 de gener de 1423 (Gregorià)) va ser duquessa de Borgonya per matrimoni amb Joan I de Borgonya. Va ser la regent dels Països Baixos de Borgonya durant l'absència del seu cònjuge el 1404–1419[1] i la regent de la Borgonya francesa durant l'absència del seu fill el 1419–1423.[1] Es va fer més coneguda per la seva reeixida defensa del Ducat de Borgonya contra el comte Joan IV d'Armagnac el 1419.[1]
Biografia
[modifica]Nasqué el 1363. Era la cinquena filla del duc Albert I de Baviera, comte d'Hainaut, Holanda i Zelanda i senyor de Frísia, i Margarida de Brieg.[2] Per línia paterna era neta de l'emperador Lluís IV de Baviera i la comtessa Margarida II d'Hainaut, i per línia materna de Lluís I de Brieg i Agnès de Goglau.
Núpcies i descendents
[modifica]Es casà el 12 d'abril de 1385 a Cambrai amb el futur duc Joan I de Borgonya, comte de Nevers, fill i hereu de Felip el Temerari, duc de Borgonya, i Margarida de Dampierre, comtessa de Flandes, Artois i Borgonya; [3] al mateix temps el seu germà, Guillem II, duc de Baviera, es va casar amb Margarida de Borgonya.
D'aquesta unió nasqueren:
- Margarida, comtessa de Gien i Montargis (1393 – 2 de febrer de 1442, París), es va casar, el 30 d'agost de 1404, amb Lluís de Valois, delfí de França, i fill de Carles VI de França,[4] i després, el 10 d'octubre de 1422, amb Arthur de Richemont, conestable de França, futur duc de Bretanya.
- la infanta Caterina de Borgonya (1391-1414)
- Maria (30 d'octubre de 1463, Monterberg bei Kalkar), es va casar el 1406 amb Adolph I, duc de Cleves[5]
- Felip III de Borgonya (1396-1467), [2] comte de Flandes[5]
- la infanta Isabel de Borgonya (?-1412), casada el 1406 amb Olivier de Châtillon-Blois
- la infanta Joana de Borgonya (1399-?), morta jove
- Anna de Borgonya (1404-1432) casada amb Joan, duc de Bedford[5]
- Agnès de Borgonya (1407-1476), casada el 1425 amb el duc Carles I de Borbó[5]
Margarida de Baviera-Straubing morí a Dijon el 23 de gener de 1423.
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 «Digitaal Vrouwenlexicon van Nederland», 17-09-2019.
- ↑ 2,0 2,1 Stein, 2017, p. 37.
- ↑ Vaughan, 2010, p. 2-3.
- ↑ Vaughan, 2005, p. 82.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 Ward, Prothero i Leathes, 1934, Table 63.
Bibliografia
[modifica]- Stein, Robert. Magnanimous Dukes and Rising States: The Unification of the Burgundian. Oxford University Press, 2017.
- Vaughan, Richard. Philip the Bold: The Formation of the Burgundian State. The Boydell Press, 2005.
- Vaughan, Richard. John the Fearless: The Growth of Burgundian Power. The Boydell Press, 2010.
- Ward. The Cambridge Modern History. XIII. Cambridge at the University Press, 1934.
