Pagina principala
|
![]() ![]() Vos in vedrina![]() El 4 de dicember del 2016 in Italia gh'è staa on referendum per confermà o scassà la Reforma costituzionala Renzi-Boschi, approvada dal Parlament el 12 de april del 2016, cont i «disposizion per superà el bicameralism paritari, el sbassà el numer di parlamentar, el contegnì el cost del fonzionà di istituzion, la sopression del CNEL e la revision del titol V de la part II de la Costituzion». Vist che l'è staa approvaa da men di 2/3 di Deputaa e di Senator, l'è staa faa on referendum, primma su richiesta di parlamentar, e poeu cont i firm del Comitaa per el Sì, l'unegh ad avè superaa i 500'000 firm necessari per fà el referendum. In di primm mes de la Reforma la gh'aveva on bon gradiment in l'elettoraa, ma dopo del primm trimester del 2016 el s'è sbassaa fiss, anca grazia a la personalizzazion del referendum del premier italian Matteo Renzi, che l'ha dii che l'era pront a dimettès se 'l perd el referendum. A la fin el referendum l'ha vist 'n affluenza volta de bon (68% in Italia, 65% cont el vot di italian a l'estero), e 'l Popol l'ha scernuu de scassà la reforma. A favor de la reforma, inveci, el vot di italian in di Stat forest, on vot assee contestaa, sia in di modalità postal, cont on ricors daa su de l'Antonio Guadagnini, sia per ona lettera de propaganda rivada insemma, in d'on quaj cas, a la scheda e per di problema per i reppresentant de lista del no, segnaa per el sì e donca tegnuu foeura per ona quaj ora di segg speciai. In d'on descor a mizanocc e mezza del 5 de dicember el Matteo Renzi l'ha recognossuu la sconfitta e l'ha annonziaa i sò dimission, dopo avè ciappaa tutta la responsabilità politega de la sconfitta e avè rengraziaa i elettor e quej di comitaa per el sì. (Va inanz) ![]() ![]() Te 'l savevet che ...El Giovanni Ramusani (Resg, 11 de otover 1851 - Bologna, 2 de marz 1923) a l'è stad un ingegner, politegh e poeta italian, autor, cont el nom de Bortlin de la Chervara o de l'Amigh Zresa, de varie poesie in dialet resgian. Nassud in del 1851 a Resg, ancamò al temp del Ducad de Modena e Resg, el vegniva de una familia modesta de vendor de somenze, col so paa che l'era de Carpeneda, in sui Pennit emilian. In del 1875 el se laurea in ingegneria civil e architetura a Bologna, e 'l farà l'ingegner idraulegh per tuta la soa vita intrega, e in del 1879 el toeu mier. In del 1892 l'è nomnad diretor del burò de bonifega de Resg, roeul indova che 'l lavorarà al desvilup de la Bonifega Parmigiana Moglia, indova che 'l se met anca a studià i vegge lesg, reson che'l fann soci de la Diputazzion de Storia Patria. (Va inanz) ![]() ![]() In di olter lengovI des Wikipedie con pussee de articoi: Ingles, Cebuan, Todesch, Svedes, Frances, Olandes, Russ, Spagnoeul, Italian, Arab Egizzian Alter lengov minoritari e piscinine: Piemontes, Catalan, Sardegnoeul, Galles, Galizzian, Ciovasch, Alemann, Sicilian, Cherokee, Mannes. ![]() ![]() Un proverbi a cas
"Al temp di castegn ol cul no 'l gh'ha ritegn" |
![]() ![]() Ocio!
![]() ![]() WikipediaWikipedia l'è un'enciclopedia libera e portada inanz apena de utent volontari. El so obietiv l'è de menà la cognossenza libera a tucc e in pussee lengov che se po. I nost Cinch Pilaster inn:
![]() ![]() Una vos de scriver![]() ![]() Cossa se po fà?
|