Và al contegnud

Pagina principala

De Wikipedia
Benrivad in su la Wikipedia in lengua lombarda
L'enciclopedia libera che tucc poden dà una man a scriver
con 76 650 vos

Acess segur
Version standard

Clica chì per vardà l'indes di pagine Varda l'indes   Varda la Guida esenziala   Pagina principala in Scriver Lombard   Dervì un cunt   Wikisource in Lombard   Wikizzionari in Lombard

Vos in vedrina

El Salvini

El Matteo Salvini (in lombard Mattee Salvin, Milan, 9 de marz del 1973) l'è on politegh e giornalista italian, minister di infrastruttur e vizepremier in del governo Meloni del 22 de ottober 2022 e, prima, de l'Intern dal 1 de giugn 2018 al 4 de settember del 2019, in del governo Conte I

Iscritt a la Lega Nord a partì del 1990, l'ha faa, tra i vari caregh, el consilier comunal a Milan, el deputaa e, al dì d'incoeu, l'europarlamentar. L'è staa anca giornalista in sul giornal La Padania e in su Radio Padania Libera. El 7 de dicember del 2013 l'è staa eleggiuu segretari de la Lega Nord (el terz, despoeu Umberto Bossi e Roberto Maroni) e reconfermaa in del 2017, e l'è 'l leader del moviment Noi con Salvini dal dicember del 2014. Al dì d'incoeu l'è retegnuu vun di leader de la destra italiana e, in general, vun di politegh pussee important del moment.

Salvini l'è nassuu a Milan in del 1973, fioeu de ona casalinga e de on imprenditor. L'ha studiaa in del Licee Classich Lissander Manzon, per poeu andà a l'università per studià Storia, ma l'ha mai ciappà la laurea. L'ha dii che quand l'era giovin l'ha frequentaa el center social de sinistra Leoncavallo, robba che però 'n quajvun l'ha mittuu 'n dubi, che l'ha influenzaa fiss i sò idej politegh.

(Va innanz)

Te 'l savevet che ...

El Palazz

El Palazz di Princip (Palazzo dei Principi in italiano) a l'è 'n antigh palazz de Corresg, indova che gh'è dent el musee el Corresg e la biblioteca de la cità.

El Palazz a l'è stad scominciad vers la fin del secol quell de quindes e fornid in del 1508: la prima padrona a l'è stada la Francesca de Brandeborgh, vedova del cont Bors de Corresg, e la soa fameja. Con la fin de la fameja prencipesca e 'l passà del territori ai Estens, l'è stad in principi doperad per di ofizzi publegh e poeu lassad lì deperlù, indova che l'ha tacad a degradàss.

Al principi del secol quell de vint la ministrazzion del comun la scerniss de fà 'n oeuvera de recuver che la scomincia sota el sindegh Guido Zucchini, del 1925 al 1927, ma a l'è no assee per havégh un palazz doperabel, e domà in di agn '60 el deventa bon per vesser doperad.

(Va inanz)

In di olter lengov

I des Wikipedie con pussee de articoi: Ingles, Cebuan, Todesch, Svedes, Frances, Olandes, Russ, Spagnoeul, Italian, Arab Egizzian

Alter lengov minoritari e piscinine: Bieloruss classegh, Breton, Giavanes, Veneto, Napolitan, Sundanes, Curd, Frison, Chines Wu, Scot

Un proverbi a cas

"Chi volta el cul a Milan, volta el cul al pan"
Schiscia chi per atualizà la pagina

Ocio!

  1. La lengua lombarda la gh'ha mia un standard parlad o scrit, donca in su la Wikipedia se doperen pussee de ortografie: l'è consiliad doperàn vuna in tra la la Noeuva Ortografia Lombarda e la Scriver Lombard, ma gh'è anca di grafie locai; per savénn pussee, varda i ortografie acetade.
  2. La Wikipedia la garantiss mia i so contegnud e l'è nanca censurada per i fiolin

Wikipedia

Wikipedia l'è un'enciclopedia libera e portada inanz apena de utent volontari. El so obietiv l'è de menà la cognossenza libera a tucc e in pussee lengov che se po.

I nost Cinch Pilaster inn:

  1. La Wikipedia l'è 'n enciclopedia e mia un regoeujer de informazzion senza controll
  2. La Wikipedia la gh'ha un pont de vista neutral e i informazzion i gh'han de vesser verificabil
  3. La Wikipedia l'è libera: tucc poden dà una man a scriver e la gh'ha la licenza dobia CC BY-SA e GDFL
  4. La Wikipedia la gh'ha un codes de comportament e tucc i gh'ha de rispetàss
  5. La Wikipedia la gh'ha mia di regole fisse foeura di 5 pilaster.

Una vos de scriver

Cossa se po fà?